Obtenció de la nacionalitat espanyola per residència
- Concepte de nacionalitat:
La Nacionalitat és un atribut de la personalitat. Es concep com el vincle que uneix una persona a un Estat. Aquest vincle té com a conseqüència la plenitud de drets i obligacions en l’organització jurídica-política de l’Estat. És a dir, l’individu gaudeix d’uns drets que pot exigir a l’organització estatal a la que pertany i aquesta, com a contrapartida, pot imposar-li el compliment d’una sèrie de deures i obligacions.
La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 de les Nacions Unides al seu article 15.1 indica que “(…) Tota persona té dret a una Nacionalitat. Ningú serà provat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.”
L’adquisició de la nacionalitat es sol regular als diferents ordenaments jurídics del món pel principi de l’ius sanguinis (quan s’adquireix la nacionalitat dels ascendents) i pel principi de l’ius soli (quan s’adquireix la nacionalitat de l’Estat en que s’ha nascut). Així, alguns Estats atorguen la seva nacionalitat a tots aquells que neixin al seu territori, com és el cas dels Estats Units, i altres països, com Espanya, que, com a regla general, reconeixen com a nacionals seus a aquells nascuts de pare o mare espanyols.
Però una persona, amb el pas del temps, pot adquirir la nacionalitat de l’Estat en que ha establert legalment la seva residència.
- Nacionalitat per residència: Normativa
El Codi Civil espanyol, regula la nacionalitat al Títol I del Llibre I. A l’article 22 trobem que la residència es una de les formes d’obtenció de la nacionalitat, la qual, com a regla general, exigeix la residència de la persona a Espanya durant deu anys de forma legal (és a dir, que la persona sigui titular d’un permís de residència que li permeti treballar), continuada i immediatament anterior a la petició.
Ara bé, existeixen casos en els quals el període de residencia exigit es redueix, depenent del país d’origen o de les circumstàncies de l’estranger sol·licitant. Aquests supòsits són:
- Cinc anys: per la concessió de la nacionalitat espanyola a aquelles persones que hagin obtingut la condició de refugiat.
- Dos anys: pels nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o persones d’origen sefardí.
- Un any:
- Qui hagi nascut en territori espanyol.
- Qui no va exercir degudament el seu dret a adquirir la nacionalitat espanyola per opció.
- Qui hagi estat subjecte, legalment, a la tutela (sota la vigilància d’un tutor), guarda o acolliment (l’acolliment que permet la reducció de residència legal a un any és aquell en que existeix resolució de l’entitat pública que tingui encomanada a cada territori la protecció de menors i els acolliments que estiguin judicialment reconeguts) d’un ciutadà o institució espanyols, durant dos anys consecutius, fins i tot si continués en aquesta situació en el moment de la sol·licitud.
- Qui en el moment de la sol·licitud porti un any casat amb un espanyol o espanyola i no estigui separat legalment o de fet.
- El vidu o vídua d’espanyola o espanyol, si en el moment de la mort del cònjuge no estaven separats, de fet o judicialment.
- El nascut fora d’Espanya de pare o mare (nascuts també fora d’Espanya) avi ò àvia, sempre que tots ells haguessin estat originàriament espanyols.
Però, què s’entén per residència legal i continuada?
El Tribunal Suprem interpreta el requisit de la residència legal i la seva continuïtat el en sentit de que l’efectivitat i continuïtat de la residència deriva de la fixació real del domicili a Espanya i la vinculació al territori en quant al mitjà de vida, desenvolupament de les relacions personals, familiars, socials, administratives i de més que conformen el règim de vida de l’interessat, que no es desvirtua pel fet de que, sense desvincular-se de d’aquesta relació amb el territori, hagi d’estar-se excepcionalment a l’estranger per raons de treball, estudis o de malaltia d’algun familiar directe. Les absències del territori espanyol (anteriors a la sol·licitud o durant el procediment)poden afectar la concessió de la nacionalitat per residència. Es valorarà l’abast d’aquestes absències atenent el temps de residencia exigida en cada cas. Així, en el cas d’un nacional d’un país iberoamericà, pel qual la residència exigida és de dos anys, una absència de sis mesos seria determinant per entendre que no compleix el requisit de continuïtat en la residència.
- Requisits
Com a requisits tenim la bona conducta cívica, no tenir antecedents penals a Espanya ni al seu país d’origen o última residència i demostrar un suficient grau d’integració a la societat espanyola.
L’acreditació del suficient grau d’integració a la societat espanyola requerirà la superació de dues proves.
La primera prova acreditarà un coneixement bàsic de la llengua espanyola, nivell A2 o superior, del Marc Comú Europeu de Referència per les llengües del Consell d’Europa, mitjançant la superació d’un examen per l’obtenció d’un diploma espanyol com a llengua estrangera (DELE) de nivell A2 o superior. Els sol·licitants nacionals de països o territoris en que l’espanyol sigui el seu idioma oficial estaran exempts d’aquesta prova.
A la segona prova es valorarà el coneixement de la Constitució espanyola i de la realitat social i cultural espanyoles. És la prova coneguda com la prova de Coneixements Constitucionals i Socioculturals d’Espanya (CCSE). Al pagar la taxa corresponent es farà entrega a la persona inscrita d’un manual que conté tota la informació necessària per preparar l’examen.
Aquestes proves són dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes. Estan exempts de la superació de les proves indicades els menors de divuit anys i les persones amb capacitat modificada judicialment.
- Documentació requerida
Obligatòriament caldrà presentar els següents documents:
- Certificat d’antecedents penals del país d’origen.
- Certificat de naixement del país d’origen.
- Passaport complet en vigor.
Així mateix, el sol·licitant haurà de consentir la comprovació automàtica de les dades següents:
- Dades al Registre de Penats.
- Dades referides a la residència a Espanya que estan en poder de la Secretaria d’Estat d’Administració Pública del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
- Realització de la prova a l’Instituto Cervantes.
- Dades d’empadronament.
- Presentació de la sol·licitud
La Llei de 19/2015 de 13 de juliol de mesures de reforma administrativa en l’àmbit de l’Administració de Justícia i del Registre Civil, estableix a la seva Disposició sèptima el procediment per la obtenció de la nacionalitat espanyola per residència. La tramitació del procediment tindrà caràcter electrònic.
La presentació de la sol·licitud es realitza telemàticament aportant tota la documentació requerida, escanejada juntament amb la sol·licitud signada i acreditant el pagament de la taxa que es gestiona a la mateixa pàgina web i que a l’any 2018 té un cost de 102 euros. La taxa es pagarà amb caràcter previ a l’enviament de la sol··licitud.
Per presentar la sol·licitud telemàticament s’haurà de comptar amb un certificat i signatura electrònica. A Murlà & Contreras Advocats podem ser els teus representants, per sol·licitar la nacionalitat espanyola per residència. Nosaltres estarem pendents durant tot el procediment de qualsevol notificació o avís i t’acompanyarem fins el final del procediment.
