Autoritzacions per circumstàncies excepcionals (arrelaments)
Els estrangers que siguin a Espanya en situació irregular (sense una autorització administrativa d’estància o residència) poden optar a una autorització de residència per circumstàncies excepcionals. El supòsit més comú és el conegut com arrelament. L’arrelament és un procediment administratiu excepcional que possibilita la regularització d’aquells estrangers que acreditin vincles socials, familiars o laborals amb la societat d’acollida. N’existeixen tres tipus: arrelament laboral, arrelament social i arrelament familiar.
Tot seguit veurem què ha d’acreditar l’estranger per optar a cada un dels supòsits:
- Arrelament laboral. Hi pot optar qui hagi romàs a Espanya, de manera continuada, per un període de al menys dos anys, no tingui antecedents penals a Espanya, al seu país d’origen ni d’última residencia i pugui acreditar una relació laboral de durada no inferior a sis mesos.
L’estranger haurà d’acreditar:
- Permanència continuada: s’entén com a continuada la permanència a Espanya quan no hi hagi constància d’absència, durant els dos anys exigits, que superin els 90 dies.
- L’existència de relacions laborals no inferiors a sis mesos. La relació laboral s’acredita mitjançant resolució judicial o resolució administrativa confirmatòria d’una acta d’infracció de la Inspecció del Treball i Seguretat Social (ITSS).
Així mateix, l’estranger no ha de tenir antecedents penals a Espanya ni als seus països anteriors de residència. La concessió de l’arrelament comporta l’autorització de treball per compte aliè a Espanya. Té una vigència d’un any, al venciment del qual cal sol·licitar una modificació d’estat a una autorització inicial de residència temporal i treball.
- Arrelament social. Hi pot optar qui hagi romàs a Espanya, de manera continuada, per un període de, al menys, tres anys, tingui un contracte de treball, no tingui antecedents penals a Espanya, al seu país d’origen ni d’última residencia i pugui acreditar vincles familiars amb altres estrangers residents o si es presenta un informe d’inserció social.
L’estranger haurà d’acreditar:
- Permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys. Es presumeix la permanència quan consti la inscripció al padró municipal.
- Contracte de treball o acreditació de mitjans econòmics. Per obtenir aquesta autorització no es considerarà la situació nacional d’ocupació. El contracte ha de ser d’una durada mínima d’un any o superior, degudament formalitzat i signat per les parts contractants.
- Vincles familiars, que es refereix a estrangers residents regulars que siguin cònjuges o parelles registrades i ascendents i descendents en primer grau i línia directa. Si l’estranger no compta amb cap d’aquests familiars residint a Espanya ha d’aportar un informe d’arrelament emès per la Comunitat Autònoma o, en el cas de Barcelona, per l’Ajuntament, que ha d’acreditar la integració social amb la societat d’acollida.
En cas que la resolució sigui favorable, l’estranger ha de sol·licitar a la Tresoreria de la Seguretat Social del lloc d’empadronament, el seu número de seguretat social com a treballador. Posteriorment, l’ocupador disposarà d’un mes des de la notificació per donar d’alta el treballador a la Seguretat Social.
- Arrelament familiar. Hi pot optar qui sigui fill de pare o mare originàriament espanyols o bé sigui pare o mare d’un menor de nacionalitat espanyola.
L’estranger haurà d’acreditar:
- Ser pare o mare d’un menor de nacionalitat espanyola. El progenitor o progenitors han de tenir a càrrec el menor, conviure amb ell o complir amb les seves obligacions S’aplica el mateix pels menors de nacionalitat d’un dels Estats membres de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu o de Suïssa.
- Ser fill de pare o mare originàriament espanyol. Haurà d’acreditar la nacionalitat mitjançant la inscripció al Registre Civil espanyol i les dades marginals incloses a la inscripció del naixement.
La concessió d’una autorització de residencia per circumstàncies excepcionals no exigeix l’obtenció del corresponent visat, fet que comporta l’accés a la situació de residència temporal de manera directa partint d’una situació d’irregularitat administrativa.
Exemple d’arrelament familiar; Una estrangera de nacionalitat colombiana que es troba, de forma irregular, en territori espanyol i que és mare d’un fill de nacionalitat italiana doncs el pare és ciutadà italià. En aquest supòsit, l’estrangera tindria dret a sol·licitar l’arrelament familiar.
